Blogia
CFGS i GES

concursliterari

El pis on no puc viure

El meu i únic pis on viu el meu fill i la seva mare és un pis amb molta llum sobretot per la tarda des de la finestra de la suposada meva habitació i des de la finestra de l'habitacio del meu nano es pot veure tota la Colònia Güell i els dies clars inclús es pot veure la muntanya de Montserrat molt a prop tenim el col·legi on va el meu fill i de camí al col·legi ensopeguem de nasos amb un parc molt gran on hi ha una pista de bàsquet i futbol sala pels nois més grans i al costat uns gronxadors pels més petitons i ja us pudeu imaginar que em diu el meu fill cada vegada que vaig a buscar-lo al col·legi i passem al costat del parc ¡¡¡¡ papa papa vull anar una estoneta al parc!!!! jo sempre he viscut a aquest barri menys ara que visc amb els meus pares, és un barri que m'agrada molt i m’agradaria que el meu fill també creixés en aquest barri com el seu pare però aix ara no depe de mi.

Sergio

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

La meva barriada

Fa quinze anys que visc a la barriada de Can Paulet. Quan vaig arribar em semblava que era el final del món. Encara que fa pocs anys , semblava el tercer món. No hi havia serveis, les aigües brutes arribaven a un pou cec, els carrers estaven de terra. Em va costar adaptar-me, tant a mi com a la meva família, però ara no el canviaria per res.

Estic molt contenta per que hi ha molta tranquilitat i el paisatge és molt bonic. Quan pel matí surto al pati de casa el primer que veig és la muntanya de Sant Ramon, també veig la piscina de la veïna que és molt maca, però a l’hivern està una mica deixada

Patricia Redondo

 

LA GENT DEL POBLE

Sant Boi, un poble on fa temps tot era tranquil i bonic. Podies passejar pels carrers sense por. Però... ¿ per què ningú diu la part negativa del poble ? Una de les coses que més em sorprén avui dia, és que no hi hagi res pels joves. No tenim cinemes, ni discoteques, ni res per poder passar l’estona. Es penós que tinguem que desplaçar-nos fins les afores del poble per poder passar una estona amb els amics.
També amb sembla malament que l’Ajuntament deixi que L’ATENEU es caigui trosset a trosset i que les culpes després se les emportin els "Anarquistes" que tot s’ha de dir, són els únics que defensen el poble.

Vergonya li tindria que donar a l’Ajuntament el permetre que a una plaça on juguen nens a diari sigui victima d’un tiroteig entre races.

Vanessa

La casa de la meva iaia

El poble de la meva iaia és a Extremadura, és un poble petitó, de gent molt agradable, i on tothom és amic de tothom, té les cases pintades de color blanc i les voreres estan sempre molt netes, perquè cada dia escombren el carrer, i un cop a la setmana freguen les voreras; quan jo era petita m’agrada-va anar a dormir amb la meva iaia, perquè la seva habitació era molt gran i tenia molt d’espaí per jugar, peró no tenia llum elèctrica, i posava una espelma, peró quan tenia que anar al lavabo en feia molta por, perquè tampoc hi havia llum al passadis i aleshores la iaia m’acompanyava i jo m’agafava a les faldilles de la meva iaia amb molta força i una vegada la vaig fer caure i es va fer molt de mal, mai més li vaig agafar les faldilles de la meva iaia, perquè no volia fer-li mal; també m’agradava la seva casa perquè tenia un pati molt gran, hi havia un pou al centre que sempre tapava la iaia per no caure jo ni els meus germans, que ens agradava molt estar en la iaia, perquè sempre estava per nosaltres i vigilava que no ens passés res, les iaies haurien de durar tota la vida.

Inés

Sant Boi m'agrada

Quan vaig arribar a Sant Boi la primera sensació que em va donar va ser de grandesa, sobre tot per que sortir d´ un poble que no arribava a 5000 habitans.

Peró no sol em va donar aquesta sensació per la quatitat de gent, també per la grandaria de terra que va tenir, El meu poble és molt més gran en m2

Jovaig arribar a la ciutat cooperativa fa 30 anys, encara hi havia carrers sense asfaltar.

L' entorn del cementeri estava sense construcions, tot estava ple de gamferes.

Jo vaig trobar gent de totes classes, per m' estimo per agafar a la bona gent.

amable, simpática i sempre dispusada ajudar-me.

Per la qual els dono les gràcies per acollir-me sense cap por.

Estic molt content per estar amb vosoltres.

les dues cases on visc

Per començar parlaré de les dues cases que tinc i començaré per casa del meu pere que viu en un pis petit en Sant Boi. És un pis on entra bastant llum i está ben decorat. Després tinc una casa a Olesa és gran amb un jardí ben bonic és una casa amb molta llum i ben decorada també a casa tinc dues mascotes una tortugua de terra i una gossa de raça pura Pastor Alemany. Aquesta seria una petita descripció de les dues cases on visc realment estic content perque les dues m’ agraden

Aljandro sopena gil

El meu balcó

Des del meu balcó puc veure els nens al pati de l’escola, i dins de la classe. Veig també un parell de botigues i la casa del mossén. La meva veïna que té el balcó tocant el meu, veu el mateix que jo, però a més, em veu a mi, ja que més d’una vegada l’he agafada treient el cap de manera que qualsevol dia cuarà cap avall. Sembla que li vagi la vida en veure que fem la meva parella i jo.

Quan vam començar a viure en el pis, vam pensar que era una sort no tenir cap construcció davant perquè això ens donaria més intimitat. Està calr que no coneixiem les intencions ni els passatemps de la veïna del costa.

Georgina

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

El parc del meu barri

M´agrada el parc que hi ha al costat de la meva casa.

És un parc bastant gran que es troba al centre del poble. Sempre quan surten els nens de l´escola per la tarda venen amb els seus pares a jugar.

tinc amic de de l´infancia on em trobo amb ells de vegades per parlar de les nostres coses.

El costat hi ha un Bar on veiem partits de lliga cada cap de setmana.

M´agradaria que tots els parcs del meu pais fossin aixi de tranquils per que els pares puguin anar amb els seus fills tranquils. 

 

 

La meva casa

La meva casa on visc és molt gran, tinc una terrasa on moltes vegades surto aseure a veure el paisatge que no més veig arbres i edificis. On faig més vida, és la cuina, on puc parla a la meva família i amb el meu gos que i no se si enten alguna cosa que li dic perquè moltes vegades està molt tranquil estés a terra. Quan estic en la meva habitació in tento relarxárme una mica intentar desconecta de la vida de cada dia. Fins que es fa de nit  i vaig  a meu llit i mort fins que fa de dia.

Alexis Madera Manfredi.

El barri dels Canons

 

El meu barri fa deu anys .

Estava molt mal. Al carrer hi havia molt de fang, les cases estaven molt mal.

Després s'ha arreglat el carrer i va haver-hi un canvi molt gran- El veïnat és molt

amable i el barri és molt tranquil.

No hi ha sorolls i està molt a prop del poble de Sant Boi.

També hi ha un cotxe de línia, que para cada hora . Jo penso que està

molt ben comunicat, han posat llum en el carrer que per la nit està molt bé.

Francisco Ruiz Hidalgo

La meva vida, de Hospitalet a Sant Boi

 

Jo abans d’ara vivia a Hopitalet amb els meus pares i germans des de els 12 anys fins als 28 que em vaig casar .

En Hospitalet vaig treballar fins que em vaig anar a la mili a Saragossa ,quan me vaig llicenciar de la mili vaig tornar cap a Hospitalet, al poc temps vaig canviar de treball i vaig marxar a treballar a un altra poble a Sant Joan D’espí a una empresa qua es deia Mecanutil S.L..

Desprès de nou anys d’estar treballant vaig muntar una empresa del mateix que es diu Tecmeco S.L. amb uns companys i va funcionar molt bé en la qual he estat des de 1986 fins 2005 quan vaig plegar per un accident degut a una caiguda qua em va colpejar el cap.

Actualment no treballo, estudio per les tardes i pel matí vaig a passejar i a comprar amb la dona algunes vegades també jugo alguna partit de billar i dominó....

Francisco Ruiz Pardo

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

Concurs literari

Hola a tots i totes... Usarem les plantalles digitals per tal de poder exposar els treball que hem preparat per al concurs literari de la diada cultural del centre.

 

Després de penjar els vostres treball

Llegiu-los i escolliu els 2 que més és agraden

Feu clic en comentaris o poseu la vostra aportació. En cas de ser un dels dos escollits per vosaltres ho heu d'indicar amb claredat.

Bona lectura

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres