La casa de la meva iaia
El poble de la meva iaia és a Extremadura, és un poble petitó, de gent molt agradable, i on tothom és amic de tothom, té les cases pintades de color blanc i les voreres estan sempre molt netes, perquè cada dia escombren el carrer, i un cop a la setmana freguen les voreras; quan jo era petita m’agrada-va anar a dormir amb la meva iaia, perquè la seva habitació era molt gran i tenia molt d’espaí per jugar, peró no tenia llum elèctrica, i posava una espelma, peró quan tenia que anar al lavabo en feia molta por, perquè tampoc hi havia llum al passadis i aleshores la iaia m’acompanyava i jo m’agafava a les faldilles de la meva iaia amb molta força i una vegada la vaig fer caure i es va fer molt de mal, mai més li vaig agafar les faldilles de la meva iaia, perquè no volia fer-li mal; també m’agradava la seva casa perquè tenia un pati molt gran, hi havia un pou al centre que sempre tapava la iaia per no caure jo ni els meus germans, que ens agradava molt estar en la iaia, perquè sempre estava per nosaltres i vigilava que no ens passés res, les iaies haurien de durar tota la vida.
Inés
9 comentarios
Georgina -
Patricia -
vanessa -
Rius -
Joé Antonio Pérez luque -
no el presetaria perque es trrata de escriura sobre nostre poble.
El khadir -
Alexis Madera Manfredi -
Alejandro -
Rius -